UNITAT 1:L'ÀNTIC RÈGIM (s.XVIII)
1.SEGLE XVII: ELS CANVIS I CONTINUITATS:
1.SEGLE XVII: ELS CANVIS I CONTINUITATS:
ÀNTIC RÈGIM: nom amb el que els revolucionaris francesos anomenaven a la forma de vida existent a Europa abans de la Revolució.
Característiques:
· Econòmiques: economia poc desenvolupada
· Socials: societat estamental
· Polítiques: sistema polític absolutista
· Culturals: cultura dominada per la religió
2. PREDOMINI DEL MÓN RURAL:
·Agricultura: 90% població
- De subsistència
- Openfield
- Terres comunals
Característiques:
· Econòmiques: economia poc desenvolupada
· Socials: societat estamental
· Polítiques: sistema polític absolutista
· Culturals: cultura dominada per la religió
2. PREDOMINI DEL MÓN RURAL:
·Agricultura: 90% població
- De subsistència
- Openfield
- Terres comunals
· Remaderia : poca carn i pocs làctics
- Menys animals, el que significa que hi haurà menys adob per fertilitzar les terres
· Demografia : la població augmenta.
- Baixa la mortalitat catastròfica
- Catalunya creix lleument
· El règim senyioral
- Propietat senyioral: primer fill (no les pot vendre)
- Reserva senyioral: divideix les terres i es queda la millor part (forn, molí...)
- Resta del territori: divisió en fragments de terra on vivia una família
· Els pagesos lliures es quedaven una part de la producció
· Els serfs pagaven al senyor la terra i si volien utilitzar el forn, el molí...
·Feien treballs pel senyor i li donaven el 10% de la collita
- Terres de clergat (amortitzades): monestirs i catedrals
- Terres de la monarquia (seves)
- Terres particulars (petits propietaris)
- Terres d'ajuntaments: béns propis i béns comuns
· Desenvolupament de la indústria i del comerç
- Gremi: artesans amb el mateix treball que regulen preus i la qualitat del
producte.
- Putting out system: comerciants donen als camperols eienes amb les quals
fan el producte. El comerciant recull el producte i el porta
al comerç.
- Domestic system: Els comerciants fan el producte a casa seva (eviten al
gremis).
- Manufactures reials: Tallers artesanals que produïen els productes de luxe
(controlat pel rei).
- A Catalunya: indianes i claus de ferro i vidre.
· Comerç exterior: important a Espanya, Portugal i Itàlia
-Es feia a les colònies
- Companyia Britànica de les Índies Orientals
- Companyia Holandesa de les Índies Orientals
- A Catalunya: reial junta particular del comerç
Companyia de Barcelona
-Es feia a les colònies
- Companyia Britànica de les Índies Orientals
- Companyia Holandesa de les Índies Orientals
- A Catalunya: reial junta particular del comerç
Companyia de Barcelona
· Comerç interior: controlat pels gremis
- A cada ciutat hi havia un sistema de comerç diferent,
- A cada ciutat hi havia un sistema de comerç diferent,
el que desenvoluparà problemes fiscals i de seguretat.
- Transport molt difícil
- Transport molt difícil
3. LA IL·LUSTRACIÓ:
Corrent cultural que és va relacionar a Europa, que criticava
l'Antic Règim.
L'objectiu era il·luminar la societat amb la raó per acabar amb la ignorància i la superstició
· Característiques: raó, educació, progrés, felicitat del poble i tolerància
· Plasmen les seves idees en l'enciclopèdia i al saló
· Característiques: raó, educació, progrés, felicitat del poble i tolerància
· Plasmen les seves idees en l'enciclopèdia i al saló
Pensadors de la il·lustració:
· Montesquieu: demana la divisió de poders a l'estat.
· Rosseau: diu que l'home neix sent bo i que la societat et corromp, defensa
la llibertat i la igualtat i plateja la teoria del contracte social.
· Voltaire: creia en una monarquia forta, però volia que el poder del monarca
és limités pel parlament
Monarquia absoluta:

Sistema polític anglès:

Despotisme il·lustrat: idees dels il·lustradors per canviar als monarques
Desamortització: millorar l'economia
Administració central: millorar la burocràcia
Millorar el nivell educatiu: es crean universitats i acadèmies
4. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ:
El darrer rei de la casa d’Àustria, Carles II d’Habsburg, va morir l'any 1700, sense fills, els principals candidats a ocupar el tron espanyol eren:
- Arxiduc Carles d'Hasburg
- Felip d'Anjou = Felip V

Així, França i Àustria, dues de les principals cases reials europees entraven en disputa pel tron espanyol. Finalment, en el seu testament Carles II va nomenar com a hereu el príncep francès Felip de Borbó, que seria proclamat rei el 1700 amb el nom de Felip V.
Una part dels països europeus estava totalment en contra del nomenament del nou monarca. Al 1702, Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi Austríac van declarar la guerra a França i a Espanya, donant el seu suport al candidat austríac amb la formació de la Gran Aliança de la Haia.
Això va fer que Anglaterra i Holanda volguessin reconèixer Felip V com a monarca espanyol. Quan va morir el germà de l'Arxiduc i es queda amb l'Imperi Ausrtíac l'Arxiduc li cedeix el tro a Felip V i fan el Tractats d’Utrecht al 1713.
Anglaterra, Holanda, Portugal, Savoia i Prússia van reconèixer Felip V com a rei d’Espanya a canvi de territori. Anglaterra és va quedar amb Menorca i Gibraltar. La Península Ibèrica i les colònies americanes se les va quedar Felip V.
Al 1714 arriben les tropes Britàniques a Barcelona (s'acaba la guerra).
5. EL DECRET DE NOVA PLANTA:
Felip V treu lleis, càstigs i reformes contra Catalunya,
1- Pèrdues d'institucions d'autogovern
· lleis propies o furs
· drets virils, penals i processals
2- Administració
· Capità general (Felip V controla Catalunya)
· Reial audiència
· Intendent: recaptava impostos (superintendència)
3- Cultura
· Feien fora a sacerdots perquè estaven d'acord amb l'arxiduc
· S'elimina el Català
- El poble català fa queixes
· Memorials (administració)
· Rebombori (poble)
-Butifles: gent que està d'acord amb Felip V (millor lloc administratiu)
-Amb Carles II el Decret de Nova Planta disminueix
· Depotisme il·lustrat de Carles III (1758 - 1788)
- Squillace i Gnimaldi: volien canviar el sistema estamental (noblesa i clergat
no ho van acceptar)
- Motí d'Squillace: Carles III els fa fora i canvia de ministres
· Nous ministres: Campomanes i Floridalanca
- Milloren l'educació
- Sotmeten a l'església al control de estat
- Modernitzen l'agricultura
- Fonamenten l'activitat comercial lliure amb Amèrica
*Tots els il·lustrats es reunien per parlar de la societat econòmica
6. L'ART AL SEGLE XVIII
ROCOCÓ: centrat en el plaer de fer bonic (aristocràcia)
Centre França, Alemanya i Àustria
· Arquitectura: és centra més en l'interior (cortines,
miralls i mobles)
· Escultura: jardins i palaus
· Pintura: colors més clars (temes: quotidians, exòtics,
amos, festes...)
· Autors: -Watteau i Fragonard (França)
- Meléndez i Alcázar (Espanya)
NEOCLASSICISME: noves obres inspirant-se en el
neoclàssic
· Arquitectura: formes sencilles (murs llisos,
columnes...)
· Escultura: Antonio Casanova, Eros i Psique
· Pintura: temes mitològics i històrics
predomini dels colors freds
perspectiva lineal